Autor: manhoh

El carrer Guadiana s’ha proclamat aquest dissabte guanyador dels Premis Populars de Guarniment de la Festa Major de Sants 2026, organitzats per Sants 3 Ràdio i el3.cat, en una edició que ha batut el rècord històric de participació.

La comissió ha aconseguit 975 vots, la xifra més alta registrada en els 26 anys d’història d’aquesta votació, i s’ha imposat per només 24 sufragis al carrer Valladolid, segon amb 951. El podi l’ha completat Papin, amb 758 vots.

L’acte s’ha celebrat al carrer Vallespir de Dalt, que enguany ha acollit la 26a edició d’uns premis decidits exclusivament a partir de les trucades dels oients de Sants 3 Ràdio. Les votacions es van obrir dissabte passat i es van tancar divendres a les vuit del vespre després de set dies de programació especial. En total, l’emissora ha comptabilitzat 5.089 vots, una participació que l’organització ha qualificat d’extraordinària.

Guadiana passa del tercer premi del jurat a guanyar el vot popular

La gran protagonista ha estat Guadiana, que amb el seu Obrador màgic ha aconseguit 975 vots i ha fet un salt important respecte del veredicte del jurat professional, que dilluns l’havia situat en tercera posició. La proposta, plena de pastissos, dolços i elements de rebosteria a gran escala, ha acabat convertint-se en la preferida dels veïns i visitants que han participat en la votació de Sants 3 Ràdio.

La comissió ha rebut el resultat amb incredulitat i emoció. Una de les seves membres ha recordat que acostuma a advertir les noves incorporacions que “si han vingut a guanyar, s’han equivocat de carrer”, una frase que després d’aquest resultat ha promès no tornar a repetir. “Ser tercers i ara primers és bestial”, ha confessat des de l’escenari, abans d’agrair les hores, l’energia i el treball de totes les persones que han construït el guarnit.

La representant de Guadiana també ha aprofitat el primer premi per reivindicar el paper de les comissions com a espais oberts a tot el veïnat, recordant que no cal viure necessàriament al mateix carrer per participar-hi. “La ciutat la fem les persones”, ha defensat, abans de descriure les comissions com espais de trobada i organització veïnal davant “la gentrificació i la deshumanització del barri”.

Valladolid queda segon després de guanyar el jurat professional

El carrer Valladolid, vencedor del concurs oficial del jurat professional per segon any consecutiu, ha estat aquesta vegada segon en la votació popular amb 951 vots. La seva Ruta de la Seda ha quedat a només 24 vots de Guadiana, confirmant que també ha estat una de les propostes preferides del públic de la Festa Major de Sants 2026.

Des de la comissió han felicitat directament Guadiana pel resultat. “Us ho mereixeu. Heu fet un salt increïble”, han afirmat des de l’escenari, abans de tornar a reivindicar la necessitat que la Festa Major sigui un espai de cohesió, lluita i resistència. Valladolid, a més, ja ha llançat un petit repte per al 2027: “L’any que ve prometem penjar més coses al sostre. Fins que no tinguem el primer premi de sostre, no pararem”.

El tercer premi popular ha estat per a Papin, amb 758 vots, una de les grans diferències respecte de la classificació professional, on havia quedat setè. La proposta dedicada a l’Olimpíada Popular de 1936 ha convençut molt més el públic i ha entrat directament al podi popular.

Papin aconsegueix també el premi al millor sostre

Papin no només ha acabat tercer. La votació dels oients li ha concedit també el Premi Sants Establiments Units al millor sostre, que enguany arriba a la seva 19a edició i incorpora una dotació econòmica en forma de xec per gastar als comerços adherits.

La comissió ha aprofitat la tercera posició per animar més persones a formar part de les comissions de festa. “Animeu-vos perquè així és com es fa barri”, han reclamat, després d’agrair els vots del públic i la feina desenvolupada durant tot l’any per les onze comissions.

La plaça de la Farga ha ocupat la quarta posició amb 457 vots. El seu univers inspirat en Lorax, amb un destacat missatge mediambiental, havia estat novè en el concurs professional i, per tant, també protagonitza una de les pujades més destacades de la votació popular. La comissió ha volgut compartir el reconeixement amb una residència amb la qual han col·laborat en l’elaboració del guarnit.

Alcolea de Dalt completa els cinc primers

El carrer Alcolea de Dalt ha quedat en cinquena posició amb 427 vots amb el seu homenatge a l’històric circuit de Montjuïc. El resultat popular millora també la vuitena plaça que havia rebut del jurat professional, una decisió amb què la mateixa comissió ja havia mostrat el seu desacord dilluns i havia assegurat que esperaria precisament la votació dels veïns per valorar la recepció real del seu treball.

En sisena posició apareix Sagunt, amb 310 vots, després d’haver estat segon en el concurs professional amb Sagunt i punt. El carrer, que havia aconseguit també la menció del jurat al millor sostre per les seves figures geomètriques, ha quedat aquesta vegada fora de les cinc primeres places del públic.

El carrer Finlàndia, que enguany celebra 45 anys de Festa Major, ha estat setè amb 249 vots. La seva proposta del Laboratori boig havia quedat quarta segons el jurat professional i havia rebut també la menció especial al millor detall artístic per la portalada dedicada als 45 anys d’història de la comissió.

Alcolea de Baix, Vallespir de Dalt i Vallespir de Baix

La vuitena posició popular ha estat per a Alcolea de Baix, amb 242 vots, amb el seu guarnit dedicat al misteri del mitjó perdut. En aquest cas, el públic l’ha situat tres posicions per sota del jurat professional, que l’havia deixat cinquè i li havia concedit, a més, la menció especial al guarnit més original.

Vallespir de Dalt, amfitrió del lliurament d’enguany, ha quedat novè amb 202 vots amb el seu homenatge a Ratatouille. La comissió havia acabat sisena en els premis oficials. Durant el seu parlament ha agraït especialment les més de 5.000 participacions registrades i la col·laboració mantinguda entre les diferents comissions durant tota la setmana.

La desena plaça, amb 197 vots, ha correspost a Vallespir de Baix, que enguany ha dedicat el seu carrer a reivindicar una escola pública de qualitat i en català. La comissió, que celebra els seus 15 anys, ja havia tancat la classificació professional en onzena posició.

Galileu i Castellers de Sants tanquen la classificació

El carrer Galileu, amb la seva particular recreació de Hollywood, ha acabat en onzena posició amb 162 vots. La comissió ha recordat durant el lliurament les dificultats que ha hagut de superar enguany, especialment després del tancament del seu local, i ha agraït el suport rebut durant aquesta Festa Major.

La classificació popular inclou també els Castellers de Sants, que no participen en el concurs professional perquè no són pròpiament una comissió de carrer, però que Sants 3 Ràdio incorpora tradicionalment a la votació pels mocadors i banderoles amb què guarneixen el seu espai. Enguany han quedat dotzens amb 159 vots. Els mateixos Castellers han ironitzat sobre la seva proposta recordant que el seu principal mèrit és “la sostenibilitat”, ja que reutilitzen les banderoles d’un any per l’altre.

La classificació completa dels Premis Populars queda així: 1. Guadiana (975); 2. Valladolid (951); 3. Papin (758); 4. plaça de la Farga (457); 5. Alcolea de Dalt (427); 6. Sagunt (310); 7. Finlàndia (249); 8. Alcolea de Baix (242); 9. Vallespir de Dalt (202); 10. Vallespir de Baix (197); 11. Galileu (162); 12. Castellers de Sants (159).

Quatre comissions celebren aniversari

Abans d’anunciar els resultats, Sants 3 Ràdio ha entregat també diversos reconeixements a les comissions que enguany celebren aniversaris. Finlàndia, Valladolid i la plaça de la Farga han complert 45 anys de Festa Major, mentre que Vallespir de Baix n’ha celebrat 15.

El resultat popular dibuixa així una classificació sensiblement diferent de la decidida dilluns pel jurat professional. Guadiana passa del tercer al primer lloc, Valladolid baixa del primer al segon i Papin protagonitza el salt més destacat del podi, passant del setè lloc professional al tercer popular. La Farga també escala cinc posicions, de la novena a la quarta, mentre que Alcolea de Dalt passa de la vuitena a la cinquena.

Més de 5.000 vots per tancar la Festa Major

Durant els parlaments finals, diferents representants institucionals han destacat precisament la participació aconseguida per la iniciativa. Albert Teixalà, conseller del PSC al districte, ha defensat que Sants és “la festa major més popular i participativa” i ha posat com a exemple les més de 5.000 persones que han votat.

Sònia Devesa, del PP, ha reclamat també respecte pels guarnits després dels episodis vandàlics patits aquesta setmana per Papin i Valladolid: “No podem vindre a gaudir de les festes i malmetre aquestes decoracions”.

Carol Recio, de Barcelona en Comú, ha reivindicat tota la feina que les comissions fan fora dels dies estrictament festius i ha destacat que aquests espais permeten “construir amistat, construir barri, construir comunitat”.

Finalment, Jordi Martí, de Junts, ha qualificat els premis i la mateixa Festa Major com “un èxit col·lectiu” de les entitats, els carrers i el veïnat, i ha defensat que en els pròxims anys s’han d’incorporar més comissions per garantir la continuïtat i el creixement de la celebració.

Amb els 5.089 vots recollits, el rècord històric de Guadiana i una classificació que ha modificat substancialment el veredicte professional, els Premis Populars de Sants 3 Ràdio han posat el contrapunt veïnal al concurs de guarnits de la Festa Major de Sants 2026. Una votació que arriba ja a les 26 edicions i que torna a demostrar que, més enllà dels jurats, els carrers també competeixen cada any per un altre reconeixement especialment valorat: el dels mateixos veïns i visitants que els recorren durant la festa.

Aquest 2026 ha estat, per a nosaltres, un any de prova, d’incertesa, d’aprenentatge i també d’una enorme il·lusió. Ara que la Festa Major de Sants arriba als seus darrers actes i que diumenge posarà punt final oficial a l’edició d’enguany amb el piromusical de les 22 h al Parc de l’Espanya Industrial, crec que és un bon moment per explicar-vos, directament, què ha significat per a nosaltres aquesta primera experiència amb una aplicació mòbil pròpia vinculada a la Festa Major.

La valoració és positiva. Molt positiva. Aquest any hem volgut provar si una festa tradicional, construïda des del carrer, des de les comissions i des de la feina voluntària del veïnat, podia conviure amb una capa digital funcional, viva i actualitzable. I la resposta que ens emportem és que sí. Que aquesta simbiosi és possible, que té sentit i que, sobretot, té molt recorregut per davant.

Per això ja podem anunciar que el 2027 tornarem.

Tornarem amb una aplicació actualitzada, revisada amb calma i amb totes les lliçons que ens deixa aquesta edició pilot. Tornarem amb moltes de les idees que han anat apareixent durant aquests dies i amb altres novetats que encara no podem explicar, però que tenen un objectiu molt clar: ajudar-vos a organitzar millor la Festa Major, compartir-la més fàcilment amb les persones que estimeu i fer que tota la informació estigui encara més a l’abast de tothom.

I hi haurà una novetat important:

El 2027 l’aplicació també estarà disponible per a iOS

Aquest any hem començat amb Android i Wear OS. Ho hem fet així perquè era una prova pilot i perquè volíem assegurar-nos que tot funcionés de manera sòlida abans de créixer. Ara ja tenim la base, l’experiència i les ganes d’ampliar el projecte. De fet, avui mateix també hem iniciat els tràmits per incorporar l’aplicació al mercat d’aplicacions de Huawei, pensant en aquelles persones que utilitzen dispositius que no tenen un accés normalitzat als serveis de Google.

Durant tot aquest procés hi ha hagut molta feina darrere. En aquesta primera versió, en la qual han participat estudiants de la UPC sota el lideratge i desenvolupament de Revista YOUNG, hem arribat a publicar 72 versions diferents de l’aplicació. Fins i tot ahir, 27 d’agost, encara vam publicar canvis per acabar de polir determinats comportaments.

Això explica molt bé què ha estat aquesta edició: una aplicació viva, en evolució constant i feta a temps real mentre la Festa Major passava davant nostre.

Una aplicació pensada per reaccionar en temps real

Una de les coses que més ens ha confirmat que aquest projecte té sentit és haver pogut reaccionar davant canvis reals de la programació. Quan el lliurament de premis dels guarnits es va haver de traslladar del Parc de l’Espanya Industrial al Casinet d’Hostafrancs per la previsió de pluja, vam poder avisar els usuaris. Quan algunes activitats van canviar o es van anul·lar a última hora, també vam poder adaptar la informació.

Aquesta capacitat de reacció és, probablement, un dels grans avantatges del format digital respecte del programa en paper. El programa imprès continuarà sent una peça essencial i estimada de la Festa Major, però una aplicació permet corregir, actualitzar, avisar i orientar quan les coses canvien.

I aquesta és precisament una de les línies que volem reforçar de cara al 2027.

També us avisarem quan torni la Festa Major

Des de l’última actualització, totes les persones que tingueu l’aplicació al dia podeu deixar el vostre correu electrònic a l’apartat de configuració.

La idea és molt senzilla: sabem que moltes persones, un cop acaba la Festa Major, poden decidir desinstal·lar l’aplicació. No passa res. Si ens deixeu el correu, us avisarem el 2027 quan l’agenda torni a estar actualitzada i quan arribi el moment de tornar a preparar-vos la Festa Major.

Això ens permetrà, a més, començar a oferir-vos la programació amb antelació, fins i tot abans que moltes persones puguin tenir accés al programa físic. Volem que qui vulgui organitzar-se amb temps, guardar activitats i preparar els seus dies de festa ho pugui fer amb comoditat.

Una prova pilot que ha anat molt més enllà del que imaginàvem

Aquest any no ho sabíem tot. De fet, sabíem que no ho sabíem tot. I per això vam plantejar el projecte com una prova.

Hem tingut problemes, errors, dubtes i moments en què hem hagut de prendre decisions molt ràpid. Però també hem comprovat que hem estat capaços de solucionar-los, actualitzar l’aplicació i continuar oferint un servei funcional durant la Festa Major.

I això ens fa estar especialment orgullosos.

Sabem que existeixen altres propostes i altres maneres de portar la Festa Major al món digital. Nosaltres només podem parlar de la nostra experiència. I la nostra experiència és la d’haver posat en marxa una aplicació ambiciosa, pensada amb totes les eines disponibles per a completar l’experiència i les necessitats de l’usuari final al centre. Una aplicació que hem anat millorant en temps real i que ha crescut escoltant sobretot les persones que l’han fet servir.

El 2027 volem anar més enllà

Ara comença una etapa diferent. Ja no hem de córrer contra el rellotge d’una Festa Major que està a punt de començar. Ara tenim un any per revisar, pensar, dissenyar, provar i construir. I això ens permetrà anar molt més enllà.

Volem que l’aplicació continuï estant al servei de la festa, però també que sigui una eina capaç de potenciar el quilòmetre zero, donar més visibilitat al comerç i al talent del barri i reforçar aquesta relació entre la Festa Major, els seus carrers, les entitats i tot el teixit que fa possible que Sants sigui Sants.

També volem que sigui un punt de referència per a les noves generacions, per a les persones que ja no troben un programa en paper, per a qui prefereix consultar-ho tot des del mòbil i per a qui vol planificar amb antelació què farà cada dia.

Hi haurà millores. Hi haurà noves eines. Hi haurà noves maneres d’organitzar l’agenda, de compartir la Festa Major i de connectar amb el barri.

Algunes ja les tenim molt clares. D’altres les anirem construint. I moltes, per ara, ens les guardem com un secret per a sorprendre-us.

Aquest 2026 ha estat el nostre any de prova. El 2027 volem que sigui l’any en què aquesta part digital de la Festa Major de Sants arribi realment a tothom.

Moltes gràcies a totes les persones que heu instal·lat l’aplicació, l’heu provat, i ens heu enviat comentaris, ens heu ajudat a corregir i ens heu ajudat a fer-la millor.

Ens tornem a veure el 2027. Amb més calma, més experiència, més plataformes, més idees i les mateixes ganes.

Molt bona Festa Major i fins l’any vinent.

Man Hoh Tang Serradell
Director de Revista YOUNG

Veïns i veïnes de la Comissió de Festes del carrer Valladolid han mostrat el seu rebuig aquest divendres davant l’acte vandàlic que ha acabat amb la decapitació de Zuzu, una de les figures del guarnit d’enguany de la Festa Major de Sants 2026. Els fets s’haurien produït durant la matinada de dijous a divendres a l’espai dedicat al jardí asiàtic, integrat dins de La Ruta de la Seda, la proposta amb què Valladolid ha aconseguit enguany el primer premi del concurs professional de carrers guarnits.

La comissió ha decidit no deixar passar els fets i ha instal·lat al mateix carrer un gran cartell amb fotografies de la figura abans i després de ser malmesa. El missatge comença sense eufemismes: “La nostra Zuzu ha estat decapitada”, i converteix la destrossa en una denúncia pública davant els milers de persones que aquests dies passen pel carrer.

“No és una broma. No és una malifeta. És vandalisme”

En el text, els veïns recorden que Zuzu s’havia convertit en una de les figures més fotografiades del guarnit des dels primers dies de la Festa Major. La defineixen com “la nostra princesa” i expliquen que havia aconseguit conquerir el carrer, les fotografies, les publicacions i, especialment, “els somriures de persones de totes les edats”.

Per això, la comissió rebutja considerar la decapitació una simple bretolada. “No és una broma. No és una malifeta. És vandalisme”, asseguren. Valladolid recorda que darrere de la figura hi havia mesos de feina, dedicació, creativitat i diners, però sobretot moltes hores de treball voluntari fet amb estima pel barri.

La figura, segons expliquen, disposava fins i tot d’una estructura interior de ferro i havia estat construïda expressament per formar part del guarnit i portar alegria als visitants. La comissió lamenta que tota aquesta feina hagi pogut quedar malmesa “per la voluntat d’algú d’arruïnar allò que no va construir”.

“Tenim els ulls plens de llàgrimes. Però no de tristesa. De ràbia”

El comunicat exposat al carrer reflecteix també el malestar dels membres de la comissió després de descobrir l’estat de Zuzu. “Tenim els ulls plens de llàgrimes. Però no de tristesa. De ràbia”, han escrit.

Una ràbia que atribueixen, continuen, a “la manca d’educació”, “la manca de respecte” i la incapacitat d’algunes persones de conviure i respectar la feina dels altres. El missatge va així més enllà de la pèrdua material d’una figura i posa l’accent en les hores de treball voluntari que hi ha darrere dels guarnits de la Festa Major.

Les decoracions que durant aquests dies omplen els carrers de Sants són el resultat de mesos de tallers i preparació per part de les comissions, que dediquen bona part de l’any a construir unes estructures que després queden exposades a l’espai públic durant poc més d’una setmana.

“Qui ve a destruir, no és benvingut”

Valladolid ha volgut ser especialment contundent davant la possibilitat de normalitzar aquest tipus d’incidents. “Aquí, al carrer Valladolid, no normalitzarem el vandalisme, la falta de respecte ni les estupideses”, assegura la comissió, que estén aquest principi al respecte cap a les persones, els animals i les mateixes decoracions de la Festa Major.

El cartell recorda que la festa està pensada per a totes aquelles persones que hi vulguin participar des del respecte: “La nostra festa està feta per als qui vénen a celebrar, respectar i sumar”. Just a continuació apareix, en grans lletres, el missatge que la comissió ha convertit en la seva resposta a l’incident: “Qui ve a destruir, no és benvingut”.

La reivindicació acaba amb un joc de paraules al voltant del que ha passat a la figura: “Zuzu va ser decapitada. La nostra voluntat de crear, no”.

El cap de Zuzu ha aparegut hores després

La història de Zuzu, però, ha tingut un nou capítol durant la tarda. Després que durant les primeres hores no se sabés on havia anat a parar el cap de la figura, al voltant de les dues de la tarda membres dels serveis de neteja i personal de civisme s’han presentat al carrer Valladolid després d’haver-lo localitzat.

La troballa ha permès recuperar la figura a temps per a la darrera nit de festa.

L’incident no ha impedit que Valladolid continuï amb la seva activitat ni ha modificat el missatge que els seus membres volen transmetre durant la resta de la Festa Major de Sants.

“El més difícil és construir”

Precisament, la part final del cartell resumeix la resposta que la comissió vol donar a l’acte vandàlic. Lluny de deixar que la destrossa protagonitzi els últims dies de festa, Valladolid assegura que continuarà treballant i defensant l’esforç col·lectiu que hi ha darrere del carrer.

“Seguim amb el cap ben alt. Perquè destruir és fàcil. El més difícil és construir. I nosaltres sabem construir”, conclouen.

El cas de Zuzu torna a recordar que la Festa Major de Sants és un espai obert a tothom, però que aquesta obertura només és possible des del respecte a la feina dels veïns i les veïnes que la fan possible. Passejar pels carrers, fotografiar els guarnits, participar en les activitats i gaudir de la festa forma part de la celebració; destruir allò que altres persones han trigat mesos a construir, no.

La Comissió de Festa Major del carrer de Papin ha denunciat aquest dimarts un nou robatori al seu local en plena Festa Major de Sants 2026.

Segons ha comunicat la mateixa comissió a través de les xarxes socials, els autors haurien accedit novament a l’espai i s’haurien endut part dels diners recaptats durant la nit de les havaneres, així com una part dels productes rebuts com a premi pel guarnit del carrer.

En concret, la comissió assegura que els lladres s’han emportat part de la caixa feta durant la nit de les havaneres, a més de formatge i pernil que formaven part dels obsequis rebuts després que Papin aconseguís la setena posició en el concurs de guarnits de la Festa Major de Sants.

Els responsables del carrer també denuncien que durant l’entrada s’han forçat i malmès diversos mobles antics que hi havia a l’interior del local.

“Ens han tornat a entrar a robar”

La mateixa comissió deixa clar que no es tracta del primer episodi que pateix. “Ens han tornat a entrar a robar al local de la comissió”, han explicat en una història compartida aquest dimarts, acompanyada d’imatges on es poden observar alguns dels desperfectes provocats a l’interior.

La Comissió de Papin ha volgut remarcar especialment que tota l’activitat que desenvolupa durant la Festa Major parteix de la feina voluntària del veïnat. “Tot el que es fa a la comissió surt de la feina voluntària i autogestionada del veïnat”, recorden, abans de reclamar “millors condicions i un suport real” per poder continuar organitzant la festa.

Tot i el nou cop, la resposta de la comissió ha estat clara: “No pararem, continuem treballant pel barri”, han assegurat.

Un robatori després de la nit d’havaneres

L’incident arriba després d’una de les jornades més tradicionals de la programació de Papin. El programa de la Festa Major de Sants 2026 inclou aquesta setmana una sessió d’havaneres amb el grup Barcarola i rom cremat al descans, una de les activitats que contribueixen també a generar ingressos per sostenir la programació i l’activitat de la comissió.

La pèrdua de part de la caixa té, per tant, una incidència directa sobre una estructura que funciona principalment gràcies a l’autogestió i al treball voluntari. A això s’hi afegeix la desaparició d’una part del premi material rebut pel guarnit, després que Papin quedés en setena posició en el concurs professional d’enguany amb una proposta dedicada a l’Olimpíada Popular de 1936.

La classificació oficial situa el carrer per darrere de Vallespir de Dalt i per davant d’Alcolea de Dalt.

Papin ja havia patit incidents en altres edicions

No és la primera vegada que el carrer de Papin pateix incidents coincidint amb la Festa Major. Durant l’edició del 2024, la comissió ja va denunciar desperfectes després de la primera nit de celebració. Aquell any el carrer estava dedicat al cineasta santsenc Fructuós Gelabert i diverses persones van malmetre una de les estructures del guarnit, van aixecar una xarxa decorativa i van arrencar diferents cartells.

Aquells fets van formar part d’una nit amb incidents en diversos carrers guarnits. També es van denunciar robatoris de figures a la plaça de la Farga i Alcolea de Dalt, així com desperfectes al carrer de Finlàndia. La Federació va lamentar aleshores els comportaments incívics i va recordar les dificultats que tindria per assumir una vigilància permanent durant totes les nits de la Festa Major.

El nou robatori denunciat ara, però, té una dimensió diferent perquè s’ha produït a l’interior del local de la comissió i ha afectat directament els recursos econòmics i materials que permeten sostenir la seva activitat.

La comissió reclama més suport

L’episodi torna a posar sobre la taula la fragilitat amb què treballen moltes de les comissions de la Festa Major de Sants, basades en hores de feina voluntària, ingressos aconseguits durant els mateixos dies de festa i materials acumulats al llarg de l’any.

En el seu missatge, Papin vincula directament el robatori amb aquesta situació i reclama millors condicions per poder continuar mantenint viva la festa. Malgrat els desperfectes i les pèrdues, la comissió assegura que continuarà amb la programació i amb la feina prevista durant els pròxims dies.

Ahir a la tarda es van lliurar els premis dels guarnits de la Festa Major de Sants 2026, decidits pel jurat professional, en un acte que finalment s’ha hagut de traslladar al Casinet d’Hostafrancs davant l’amenaça de pluja prevista durant la tarda sobre el barri de Sants-Montjuïc.

La cerimònia s’havia de celebrar al Parc de l’Espanya Industrial, però la possibilitat que una nova tempesta arribés coincidint amb l’hora del lliurament va portar l’organització a traslladar-la a cobert. El canvi d’ubicació no ha restat expectació a una de les cites més esperades de la Festa Major: l’auditori s’ha omplert de membres de les onze comissions, entitats i representants institucionals, amb moltes persones fins i tot dretes als laterals de la sala.

El jurat d’enguany ha estat format per representants de diferents entitats i institucions del barri, entre les quals la Lleialtat Santsenca, Sants Establiments Units i el Districte de Sants-Montjuïc, a més d’un educador social, una professora d’arts plàstiques i un professor de la Facultat de Belles Arts. Abans de fer pública la classificació, la presidenta de la Federació de la Festa Major de Sants, Aina Puerto, ja advertia que el nivell havia estat especialment alt i que havia costat molt ordenar els onze guarnits. A banda de la classificació general, el jurat ha concedit tres mencions especials oficials: guarnit més original, millor detall artístic i millor sostre.

Valladolid repeteix victòria amb la Ruta de la Seda

El carrer de Valladolid s’ha proclamat guanyador del concurs per segon any consecutiu, aquesta vegada amb La Ruta de la Seda. La proposta fa viatjar el visitant a través de diferents paisatges i cultures vinculades a aquesta històrica xarxa comercial, amb un gran drac, referències orientals, fanalets i nombrosos elements que transformen completament el carrer.

Valladolid ja havia guanyat l’any passat amb el seu homenatge a l’univers de Jules Verne i confirma així la seva posició entre les comissions més potents dels darrers anys.

L’emoció ha estat especialment visible quan els membres de la comissió han pujat a recollir el guardó. David, un dels seus integrants, ha volgut destacar públicament les hores de feina acumulades durant tot l’any: “Creiem que no ho podem superar i ho superem”, ha afirmat visiblement emocionat. Alba, també membre de la comissió i una de les persones que ha inspirat la temàtica després d’un viatge relacionat amb la Ruta de la Seda, ha assegurat que el reconeixement és “una gran recompensa”, però ha admès que també els hauria agradat veure guanyar una altra comissió per “repartir una mica els mèrits”.

La celebració del primer premi ha tingut també una vessant reivindicativa. David ha aprofitat el micròfon per reclamar més suport institucional a les comissions i al veïnat i ha criticat que l’acompanyament polític no es limiti als dies de festa. “Jo vull uns polítics que estiguin darrere del poble”, ha reclamat, abans de reivindicar la Festa Major com una manera de defensar i mantenir viu el barri.

Sagunt, segon i amb el millor sostre

El carrer de Sagunt, amb 377 punts, ha estat el gran perseguidor de Valladolid i s’ha emportat la segona posició amb Sagunt i punt, una proposta basada en el punt com a origen de diferents formes geomètriques. Poliedres, estructures suspeses i nombrosos elements elaborats durant mesos han convertit sobretot la part superior del carrer en un dels espais visualment més densos de l’edició.

Aquesta feina ha tingut una recompensa afegida: Sagunt ha rebut la menció especial al millor sostre. El jurat ha reconegut el conjunt de formes geomètriques suspeses, elaborades amb una gran diversitat de materials, molts dels quals reciclats. Per tant, el reciclatge és una característica destacada de la proposta, però la menció oficial concedida és concretament la de millor sostre. Una integrant de la comissió ha celebrat especialment aquest reconeixement perquè representa una feina col·lectiva que es reparteix durant bona part de l’any: “Estem molt contentes d’haver guanyat la menció especial del sostre”, ha explicat, destacant que les veïnes han anat confeccionant i acumulant les peces durant mesos.

Guadiana entra al podi amb el seu Obrador màgic

El carrer de Guadiana, amb 357 punts, completa el podi amb la tercera posició. El seu Obrador màgic converteix el carrer en un univers de rebosteria a gran escala, amb pastissos, croissants, bombons i altres dolços gegants que han fet d’aquest guarnit una de les propostes més llamineres i familiars de la Festa Major de Sants. La tercera posició ha estat rebuda amb una gran eufòria per una comissió especialment nombrosa, amb desenes de persones de diferents generacions pujant conjuntament a l’escenari per recollir el premi.

Una participant de la comissió de festes del carrer Guadiana ha resumit l’emoció del moment destacant el component humà del projecte: “Hi ha molta feina darrere d’aquest decorat, hi ha molt d’amor”. La membre de la comissió ha explicat que cadascú ha aportat “el millor que té” al guarnit i ha assegurat que el grup estava “supercontent i molt orgullós” amb aquesta tercera posició.

Finlàndia celebra 45 anys amb premi al detall artístic

A només deu punts del podi ha quedat el carrer de Finlàndia, quart amb 347 punts, en un any especialment simbòlic perquè la comissió celebra els seus 45 anys de Festa Major. El carrer s’ha convertit en un Laboratori Boig, ple de provetes, molècules i altres referències científiques, en un muntatge que també ha hagut de superar les dificultats provocades per les pluges dels dies previs a l’inici de la festa.

A la quarta posició s’hi afegeix la menció especial al millor detall artístic, concedida per una de les portalades del carrer. La comissió hi ha recuperat petits elements representatius dels diferents guarnits realitzats durant els seus 45 anys d’història, convertint l’entrada en una mena d’arxiu visual de la trajectòria de Finlàndia. Un membre de la comissió ha explicat que la portalada està dedicada “als 45 records que tenim d’aquests 45 anys de Festa Major”. La reacció de la comissió a la doble distinció ha estat clara: “Fantàstic, espectacular”, responia una de les participants després de baixar de l’escenari.

Alcolea de Baix, cinquè i guarnit més original

La cinquena posició, amb 336 punts, ha estat per al carrer d’Alcolea de Baix, que ha construït tota la seva proposta al voltant d’una pregunta quotidiana que gairebé tothom s’ha fet alguna vegada: on van a parar els mitjons que desapareixen a la rentadora? El mitjó perdut converteix aquesta anècdota domèstica en un guarnit ple de mitjons desaparellats, rentadores i elements humorístics, fins al punt que els mateixos visitants poden contribuir-hi deixant-hi mitjons que ja no tenen parella.

La idea ha estat premiada també amb la menció especial al guarnit més original, la tercera i última menció especial concedida pel jurat enguany. La comissió, però, no ha amagat que aspirava a alguna posició més alta. “Podria haver estat millor, però almenys hem guanyat originalitat”, ha comentat una participant d’Alcolea de Baix en baixar de l’escenari, admetent que potser esperaven una quarta plaça.

Ratatouille deixa Vallespir de Dalt a només un punt

El carrer de Vallespir de Dalt ha aconseguit la sisena posició amb 329 punts gràcies al seu particular viatge al París de Ratatouille. Una Torre Eiffel dona la benvinguda al carrer, que després desplega diferents referències a la pel·lícula, al món de la cuina i a la gastronomia francesa. És una de les propostes de major extensió de la Festa Major i també una de les que ha patit més nervis per la meteorologia, ja que bona part de les peces estaven elaborades amb cartró i el muntatge es va haver d’enllestir amb l’amenaça constant de pluja.

La diferència amb la següent posició ha estat mínima. Una participant de Vallespir de Dalt ha celebrat el resultat amb satisfacció i ha assegurat que “la feina que han fet durant tots aquests mesos ha valgut la pena”, una frase que resumeix l’esperit amb què la comissió ha rebut el sisè premi.

Papin recupera la memòria de l’Olimpíada Popular

En setena posició s’ha classificat el carrer de Papin, amb una proposta centrada en l’Olimpíada Popular de 1936, que s’havia de celebrar a Barcelona com a resposta als Jocs Olímpics organitzats aquell mateix any a Berlín sota el règim nazi. La recreació manté la línia habitual de Papin, una comissió que acostuma a convertir el seu reduït espai en un recorregut per diferents episodis històrics i per la memòria de la ciutat i del mateix barri.

La comissió ha rebut la setena posició amb naturalitat i amb la mirada posada també en els premis populars, que permetran als visitants valorar els carrers al marge de la decisió del jurat professional. En aquesta ocasió Papin no ha obtingut cap de les tres mencions especials oficials.

Alcolea de Dalt discrepa de la vuitena posició

El carrer d’Alcolea de Dalt ha quedat en vuitena posició amb la seva recreació del circuit històric de Montjuïc, una proposta que recupera les antigues competicions automobilístiques i motociclistes que van convertir la muntanya de Barcelona en un circuit urbà. El carrer incorpora vehicles, pilots i nombroses referències a aquella etapa esportiva, inclòs un record a alguns dels corredors vinculats al mític traçat.

En aquest cas sí que hi ha hagut una de les reaccions més contundents després de conèixer el resultat. Una participant de la comissió d’Alcolea de Dalt ha afirmat que la vuitena posició “no és correcta”, tot i afegir immediatament que respectaven la decisió del jurat. La comissió confia ara en el veredicte del públic: “Hem d’esperar el dissabte, que realment és la votació dels veïns”, ha assenyalat.

La Farga aposta pel missatge ambiental de Lorax

La plaça de la Farga ocupa la novena posició amb un guarnit inspirat en Lorax, la història de Dr. Seuss popularitzada també a través del cinema d’animació. L’elecció permet a la comissió construir un món de colors vius i elements naturals, però al mateix temps transmetre un missatge sobre la necessitat de protegir el medi ambient i preservar els arbres i els espais naturals. La temàtica ambiental de la Farga ha estat una de les propostes amb més vocació de conscienciació d’aquesta edició.

Des de la comissió han encaixat el resultat amb esportivitat. Una de les participants ha assegurat que ja imaginaven una posició semblant i ha preferit posar el focus en la resta de la setmana: “L’important és que hi hagi molta festa i que vagi tot molt bé”, ha explicat després de recollir el premi.

Galileu arriba a Hollywood després d’un any complicat

El carrer de Galileu, desè amb 249 punts, ha traslladat Hollywood fins a Sants amb un decorat que permet passejar pel seu particular Passeig de la Fama. La proposta arriba, però, després d’uns mesos complicats per a la comissió. Segons han explicat els seus membres després de recollir el premi, el tancament del seu local per problemes relacionats amb l’amiant els va obligar a fer un autèntic esprint final per poder tenir el carrer preparat a temps.

“Ha estat un repte”, ha admès un membre de la comissió, que ha explicat que, malgrat aquestes dificultats, el grup està especialment satisfet per la germanor que s’ha creat entre els diferents carrers i l’organització. Galileu no ha aconseguit cap menció especial, però sí el reconeixement d’haver pogut tirar endavant el projecte després dels contratemps previs.

Vallespir de Baix tanca la classificació reivindicant l’escola pública

El carrer de Vallespir de Baix, amb 162 punts, tanca la classificació en onzena posició. Com ja ha fet en altres edicions, la comissió ha preferit utilitzar el guarnit per posar sobre la taula una reivindicació social. Enguany el carrer defensa una escola pública, digna, de qualitat i en català, amb el lema “Sembrem educació, recollim futur” com un dels eixos de la decoració.

La comissió ha rebut l’onzè premi sense perdre el sentit de l’humor. Preguntada immediatament després de baixar de l’escenari, una de les participants ha reaccionat amb un “molt bé, molt xulo, som els primers a pujar”, en referència al fet que la classificació es lliura de l’onzena a la primera posició. En aquest cas, la intenció del guarnit va molt més enllà de competir per la seva espectacularitat visual i busca aprofitar el volum de visitants de la Festa Major per donar visibilitat a una reivindicació educativa.

Els polítics recullen les reivindicacions de les comissions

Un cop acabat el lliurament de premis, diversos representants polítics han valorat tant la classificació com el missatge reivindicatiu llançat des de l’escenari pel carrer de Valladolid. El debat ha girat especialment al voltant de la necessitat que les administracions facilitin la feina de les comissions durant tot l’any i no limitin la seva presència als actes institucionals de la setmana de Festa Major.

Jordi Martí, de Junts per Barcelona, ha considerat encertada la reclamació feta per Valladolid i ha defensat que els representants públics han d’estar al costat de les comissions més enllà de les fotografies oficials: “Hem d’estar a les verdes i a les madures”. Sobre la classificació, Martí ha recordat que “s’ha de respectar la feina dels jurats” i ha situat com a objectiu que la Festa Major continuï creixent i incorporant més carrers en pròximes edicions.

Daniel Sirera, del Partit Popular, ha destacat sobretot el nivell general dels guarnits i ha assegurat que havia viscut el lliurament “amb emoció”. El regidor ha volgut posar l’accent en la convivència durant aquests dies i ha definit Sants com “un barri plural”, demanant unes festes marcades pel respecte entre persones amb maneres diferents de pensar, viure o estimar.

Finalment, Jordi Castellana, d’Esquerra Republicana, ha destacat l’evolució del concurs respecte d’edicions anteriors. “El nivell ha augmentat molt”, ha afirmat, i ha interpretat aquesta millora com el resultat d’una “competència sana” entre les comissions que les empeny a continuar millorant cada any.

El veredicte del jurat professional deixa així la primera gran classificació dels guarnits de la Festa Major de Sants 2026, però no serà l’última paraula. Encara queda per conèixer el resultat dels premis populars, en què seran els mateixos veïns, veïnes i visitants els que decidiran quins carrers els han convençut més. Una segona votació que, com ja ha advertit alguna de les comissions que no ha quedat satisfeta amb la decisió del jurat, pot dibuixar una classificació força diferent.

La pregonera de la Festa Major de Sants 2026, Leticia Dolera, ha convertit el pregó d’enguany en una defensa oberta del barri, de la comunitat i, sobretot, del dret dels veïns i veïnes a poder continuar vivint-hi. L’actriu, directora i guionista ha recordat la seva vinculació personal amb Sants, on va passar part de l’adolescència i on va tornar a viure fa tres anys, i ha dibuixat el barri com un espai de resistència davant la gentrificació, l’especulació i la pèrdua de vincles humans.

Dolera ha començat el discurs admetent-se “nerviosa i emocionada” i definint com un honor poder obrir la Festa Major d’un barri que considera “emblemàtic” i amb una gran història associativa. En recordar el Sants de la seva joventut, l’ha descrit com “un barri humà, afable i obrer”, on encara resistien els comerços de tota la vida i on percebia una identitat pròpia difícil de trobar en altres punts de la ciutat.

El barri com a espai de pertinença

Una de les idees centrals del pregó ha estat la importància dels vincles quotidians. Dolera ha explicat que, en tornar a Sants, va retrobar aquesta sensació de barri gràcies a les persones que la van acollir i li van tornar a ensenyar els seus espais. Va posar com a exemple la seva amistat amb Irene, vinculada a la Ciutat Invisible, a qui va atribuir bona part d’aquella “ànima de Sants” que ella recordava.

A través d’aquest relat personal, la pregonera ha defensat el valor d’un gest tan senzill com saludar-se pel carrer o reconèixer els veïns. “Aquest intercanvi humà, que sembla anecdòtic, és molt important”, ha afirmat, abans d’explicar que aquests petits vincles fan sentir que una persona forma part d’una comunitat i no només d’un lloc on resideix.

Dolera ha resumit aquesta idea definint el barri com “l’espai físic, polític i emocional on ens trobem” i ha reivindicat que Sants conserva aquesta dimensió perquè encara hi ha un teixit veïnal organitzat, actiu i conscient del seu entorn.

Can Batlló, l’Horta Alliberada i la força de l’organització veïnal

El pregó ha anat adquirint progressivament un fort component polític i social. Dolera ha fet un recorregut per diferents espais emblemàtics del barri que, segons ha defensat, són exemples de victòries aconseguides gràcies a l’organització ciutadana.

Ha citat la Lleialtat Santsenca, recuperada després de dècades d’abandonament; l’Horta Alliberada, sorgida com a resposta a l’especulació immobiliària; Can Batlló, convertit en referent de gestió comunitària; i la Comunal, com a exemple d’intercooperació i economia solidària. Per a Dolera, tots aquests projectes demostren que és possible construir una altra manera de relacionar-se amb la ciutat, el treball i l’espai públic.

La pregonera ha resumit aquesta part del discurs amb una idea que ha travessat tota la seva intervenció: les grans transformacions del barri no s’han aconseguit des de l’individualisme, sinó des de l’acció col·lectiva. “Des d’un nosaltres s’aconsegueixen moltes més coses que des d’un jo”, ha defensat.

L’habitatge, al centre del pregó

El moment més reivindicatiu de la intervenció ha arribat quan Dolera ha vinculat directament la supervivència del teixit veïnal amb l’accés a l’habitatge. “La gent, per poder donar vida, per viure, el que necessita és una casa”, ha afirmat abans de recordar diferents conflictes residencials viscuts al barri durant els darrers anys.

Entre els casos esmentats hi ha el de Pepi, una veïna de 80 anys que va afrontar un desnonament, i les mobilitzacions del carrer dels Jocs Florals, on el veïnat va mantenir durant dos anys una pressió col·lectiva per aconseguir la renovació dels contractes de lloguer. Dolera ha utilitzat aquests exemples per destacar que “fer comunitat té un esforç”, però també pot acabar generant resultats concrets.

La denúncia més directa, però, ha estat dedicada al bloc del carrer de Salou, 71, adquirit per l’empresa Second House. Dolera ha denunciat que les famílies que encara hi viuen afronten la no renovació dels contractes i ha demanat a les institucions presents que utilitzin totes les eines “econòmiques, polítiques i jurídiques” disponibles per protegir-les.

En aquest punt, ha llançat una de les frases més contundents del pregó: “La vivenda és un dret, no és un actiu econòmic”, seguida del crit “Cap veïna fora del barri”, que ha estat secundat entre aplaudiments i reivindicacions del públic.

“Ens hi juguem la vida”

Dolera ha llegit també part del manifest redactat per les famílies afectades del carrer de Salou, que denuncien una operació destinada, segons el seu relat, a buidar l’edifici i vendre posteriorment els habitatges a un preu superior. El text defensa uns barris “per a qui els vivim” i reclama que l’habitatge deixi de funcionar com un negoci especulatiu.

Després del pregó, en declaracions a Sants 3 Ràdio, Dolera encara va reforçar més el missatge quan li van preguntar pel caràcter reivindicatiu de la seva intervenció: “Estem en una situació de crisi de vivenda urgent. Ens hi juguem la vida”.

També va demanar mesures concretes a les administracions i va insistir que Sants continua resistint, “en certa manera”, a la gentrificació, però que aquesta resistència necessita el suport de l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern.

Una Festa Major com a temps “productiu per a la vida”

Més enllà de l’habitatge, Dolera també ha volgut reivindicar el significat mateix d’una Festa Major. Per a l’actriu, aquests dies representen una pausa davant una societat marcada per la productivitat constant i la necessitat permanent de consumir novetats.

“La Festa Major representa just el contrari”, ha explicat, perquè significa tradició, celebració i pausa. Una idea que ha sintetitzat amb una de les frases més evocadores del seu discurs: “Temps no productiu pel sistema econòmic, sinó temps productiu per la vida”.

Cada carrer guarnit, ha defensat, concentra hores de treball compartides entre persones de diferents generacions, orígens i situacions econòmiques amb un objectiu comú. Per això, ha situat la cultura popular no només com una activitat festiva, sinó com un “ritual per celebrar la comunitat” i recordar que les persones formen part d’alguna cosa més gran que elles mateixes.

“Més seguretat és saber els noms de les teves veïnes”

Una altra de les reflexions centrals ha estat dedicada a la seguretat i la convivència. Dolera ha plantejat una visió de la seguretat allunyada únicament de la vigilància o el control i basada, en canvi, en la confiança entre les persones.

“Sovint parlem de seguretat, però més seguretat és saber els noms de les teves veïnes”, ha afirmat. Poder trucar a una porta quan passa alguna cosa, saber que algú respondrà i sentir que una persona és reconeguda com a veïna són, segons la pregonera, elements essencials per convertir un barri en un espai de cura.

En un context que ha definit com marcat per l’individualisme, les pantalles, les guerres, les deportacions i la crisi climàtica, Dolera ha defensat que la comunitat pot actuar com un antídot contra la por i la desesperança. “A mi Sants em va omplir d’esperança”, ha assegurat, però no d’una esperança ingenua, sinó basada en la consciència de les dificultats i en la capacitat d’organitzar-se.

Una crida a celebrar un “nosaltres”

El tram final del pregó ha estat una crida a convertir la Festa Major de Sants en una celebració d’aquest sentit col·lectiu. Dolera ha convidat els veïns i veïnes a viure el “nosaltres” del barri “amb cura, amb respecte” i sense violència LGTBI-fòbica, racista ni masclista.

“Fer barri és cultivar aquesta esperança”, ha conclòs, perquè el subjecte d’aquesta esperança, segons ha defensat, no és individual sinó compartit: “un nosaltres afectuós i solidari” capaç de reduir la por i fer més forta la comunitat.

Amb el pregó, Leticia Dolera ha convertit l’inici de la Festa Major de Sants 2026 en alguna cosa més que una obertura festiva. Ha estat una reivindicació del dret a viure al barri, a conservar-ne els vincles, a defensar els espais comunitaris i a entendre la festa com una expressió d’una comunitat que només pot existir si les persones que li donen vida poden continuar formant-ne part.

“Visca el barri de Sants, visca la gent de Sants i visca la Festa Major”, ha tancat la pregonera.

La Festa Major de Sants 2026 ja està en marxa. El barri ha donat aquesta tarda la benvinguda a nou dies de celebració amb onze carrers guarnits i més de 422 activitats programades, en una jornada inaugural marcada per la cultura popular i per la presència de centenars de veïns, veïnes i visitants que s’han concentrat a banda i banda del recorregut per acompanyar la tradicional cercavila.

La comitiva ha iniciat el recorregut quan passaven tot just cinc minuts de les set de la tarda des de l’entorn del Centre Cívic Cotxeres de Sants, molt a prop de la plaça de Sants. Des d’allà ha avançat pel carrer de Sants i el carrer de l’Espanya Industrial fins a arribar al Parc de l’Espanya Industrial, on la cercavila ha viscut un dels moments més vistosos amb l’entrada de les diferents agrupacions participants al recinte.

Cultura popular i diversitat per inaugurar la festa

La cercavila ha tornat a reflectir el caràcter divers del barri combinant diferents expressions de cultura popular catalana amb associacions culturals d’altres orígens. Entre les entitats participants hi havia l’Associació Xi Hua Xina-Espanya, l’Associació Multicultural Ayacucho Perú, la Colla Nova Gegantera, els Tabalers i Diables i els Gegants de Sants, que han anat desfilant i oferint mostres de ball i música durant el recorregut.

Entre les figures que han despertat més atenció hi havia la geganta dedicada a Núria Feliu, un dels grans símbols culturals vinculats a Sants. La cantant, morta l’any 2022, compta des de fa anys amb la seva pròpia figura gegantera com a homenatge a la seva estreta relació amb el barri.

També hi han participat algunes de les figures més representatives dels Gegants de Sants, com la Xinxa i en Xava, els gegants que representen el passat obrer i tèxtil de l’antic municipi de Sants, acompanyats pel gegantó Pol, creat perquè els membres més joves de la colla poguessin participar en les cercaviles.

A tots ells s’hi han sumat capgrossos, percussió i figures de foc en una comitiva que ha anat guanyant intensitat a mesura que s’apropava al parc. La presència dels Tabalers i Diables ha aportat el component més contundent de la desfilada abans que el protagonisme passés a l’acte institucional d’obertura.

Centenars de persones segueixen la cercavila

Des de minuts abans de la sortida, centenars de persones ja ocupaven les voreres del carrer de Sants i de l’entorn del Parc de l’Espanya Industrial. Famílies, veïnat i visitants han acompanyat el pas de les diferents colles i han convertit el recorregut en la primera gran concentració de públic d’aquesta Festa Major de Sants.

La cercavila ha representat també el primer gran acte conjunt després d’un matí frenètic per a les comissions, que encara enllestien alguns detalls dels guarnits poques hores abans de l’inici de la programació. Algunes activitats ja havien començat cap a les cinc de la tarda i d’altres s’aniran incorporant progressivament durant aquest vespre i al llarg de diumenge.

El pregó pren el relleu al Parc de l’Espanya Industrial

L’arribada de la cercavila al Parc de l’Espanya Industrial serveix d’avantsala a l’altre gran moment d’aquesta primera jornada: el pregó de la Festa Major de Sants 2026, a càrrec de l’actriu, guionista i directora Leticia Dolera. L’acte està previst a partir de les vuit del vespre i suposa la inauguració institucional d’una festa que s’allargarà fins al 30 d’agost.

El parc torna així a convertir-se en un dels principals punts de trobada de les festes, mentre paral·lelament els onze carrers i places guarnits comencen a activar les seves respectives programacions. Durant els pròxims nou dies se succeiran concerts, cultura popular, propostes gastronòmiques, activitats infantils, tallers, balls, sopars veïnals i nombrosos formats d’oci repartits per tot el barri.

Onze carrers i més de 422 activitats

L’edició d’enguany arrenca amb onze espais guarnits i una programació que supera les 422 activitats, segons el recompte fet per Revista YOUNG a partir del conjunt de propostes incorporades a l’agenda de la festa. La xifra permet fer-se una idea de la dimensió que ha assolit una celebració que durant una mica més d’una setmana transforma bona part de Sants i converteix els seus carrers en escenaris oberts.

Després de mesos de preparatius i d’unes últimes jornades especialment complicades per la meteorologia, la Festa Major ha passat finalment dels tallers i les estructures a mig muntar als carrers plens de públic. La cercavila d’aquesta tarda n’ha estat la primera imatge multitudinària.

La Festa Major de Sants 2026 ja està oficialment en marxa.

La Festa Major de Sants 2026 entra aquest dissabte en les seves últimes hores de preparació abans que el barri es torni a omplir d’activitats, música, cultura popular i carrers guarnits.

Aquesta passada matinada, les comissions de festes han hagut d’allargar els treballs fins ben entrada la nit i, durant el matí d’aquest dissabte, encara hem pogut comprovar com bona part dels guarnits continuaven en ple procés de muntatge. Algunes de les grans portalades, un dels elements més visibles i característics de les decoracions, encara no estaven completament enllestides quan només falten unes hores perquè comencin les primeres activitats.

Comença, per tant, un autèntic esprint final per als onze carrers i places que participen enguany en la Festa Major de Sants. Tot i que algunes activitats començaran durant la tarda, el gran tret de sortida institucional arribarà amb la cercavila de cultura popular i, posteriorment, amb el pregó de l’actriu i directora Leticia Dolera. Serà el moment en què setmanes i mesos de feina de les comissions sortiran definitivament dels tallers i locals per convertir-se en un dels grans atractius de la festa del barri.

La pluja complica el muntatge dels guarnits

L’edició d’enguany està sent especialment complicada per a diverses comissions a causa de la meteorologia. Durant les darreres jornades, l’amenaça de pluja ha acompanyat pràcticament fins a l’últim moment els treballs de muntatge. La nit passada encara hi havia avisos per precipitacions intenses en zones pròximes a Barcelona, mentre que a Sants la possibilitat de pluja continuava marcant una matinada decisiva per a totes aquelles persones que necessitaven treballar a l’aire lliure i acabar estructures que, en alguns casos, estan elaborades amb materials especialment sensibles a l’aigua.

Més contundent va ser l’episodi viscut durant la nit de dijous a divendres, quan un fort aiguat d’estiu va caure sobre el barri. Les conseqüències s’han deixat notar en alguns guarnits. Al carrer de Finlàndia, per exemple, on enguany la comissió transforma el carrer en un particular laboratori científic, ha calgut reparar una part del sostre format per elements amb aparença de molècules després que alguns materials de paper i cartró quedessin malmesos per l’aigua.

Que plogui durant la Festa Major no és un fet excepcional en ple mes d’agost, però sí que resulta especialment incòmode quan les precipitacions coincideixen precisament amb els dies reservats per aixecar els guarnits. Des de dimarts passat, quan van començar els tancaments dels carrers participants, les comissions treballen contra rellotge per transformar els seus respectius trams i arribar a temps a l’obertura. A hores d’ara, cap d’elles no ha comunicat canvis importants en la programació per aquest motiu, tot i que és molt probable que en alguns espais els últims retocs continuïn fins i tot després de l’inici de la festa i s’allarguin fins ben entrada la nit.

Nervis, il·lusió i mesos de feina als carrers de Sants

Durant aquest matí, l’ambient que es respira als carrers és una barreja molt recognoscible de tensió, cansament i il·lusió. Encara hi ha eines, estructures a mig acabar i petits detalls pendents mentre les comissions intenten aprofitar cada minut abans que arribin els primers visitants. Darrere del que a partir d’aquesta tarda seran fotografies, passejades i carrers plens de gent hi ha mesos de preparació i centenars d’hores de feina voluntària.

Els onze espais guarnits tornaran a ser un dels principals reclams de la Festa Major de Sants 2026, amb propostes completament diferents entre elles. Finlàndia aposta per un laboratori científic, Galileu viatja fins a Hollywood, Guadiana prepara un obrador màgic ple de dolços gegants, la plaça de la Farga s’inspira en l’univers de Lorax i Vallespir de Dalt trasllada el visitant al París de Ratatouille, entre moltes altres propostes repartides pel barri.

Aquesta tarda serà, per tant, el moment de passar de la preparació a la festa. A les 19 h està prevista la cercavila de Festa Major, amb la participació de diferents agrupacions de cultura popular, des de les Cotxeres de Sants fins al Parc de l’Espanya Industrial. Allà, a les 20 h, l’actriu i directora Leticia Dolera serà l’encarregada de pronunciar el pregó de la Festa Major de Sants 2026. Gegants, castellers i altres expressions de cultura popular acompanyaran un primer dia en què alguns carrers també faran les tradicionals traques d’inici, mentre que altres comissions reservaran bona part de la seva programació per començar amb més força a partir de diumenge.

Més de 400 propostes durant nou dies de festa

La dimensió de la celebració torna a quedar palesa en la seva programació. El conjunt d’activitats recopilades per a aquests dies supera àmpliament les quatre-centes propostes, repartides entre els onze espais guarnits i altres punts del barri. L’oferta torna a ser extraordinàriament diversa i combina cultura popular, música, gastronomia, activitats familiars, tallers, trobades veïnals i nombroses propostes nocturnes.

Als tradicionals concerts, àpats populars i sopars a la fresca s’hi afegeixen enguany formats que continuen guanyant espai a les festes, com els bingos musicals, a més de correbars, propostes amb drag queens, recorreguts i passejades per descobrir diferents indrets del barri i activitats destinades tant al públic infantil com a l’adult. És precisament aquesta varietat la que converteix la Festa Major en alguna cosa més que una successió de concerts: durant nou dies, bona part de la vida social del barri es trasllada literalment al mig del carrer.

Qui ja s’ha avançat a l’inici oficial ha estat la fira d’atraccions de la Rambla de Badal, que va obrir aquest divendres com a primera jornada de funcionament. Durant les primeres hores s’hi van apropar desenes de persones, però serà a partir d’aquest dissabte, coincidint amb el començament de la festa, quan s’espera que l’espai rebi un flux molt més important de visitants durant els pròxims dies.

La Festa Major Alternativa s’incorpora a l’app de Revista YOUNG

L’edició del 2026 també és especialment important per a Revista YOUNG, que enguany estrena en fase de proves la seva aplicació dedicada a la Festa Major de Sants. L’eina estarà disponible inicialment per a dispositius Android i comptarà també amb suport per a rellotges intel·ligents equipats amb Wear OS, en una primera experiència que servirà per analitzar-ne el funcionament durant unes festes reals i preparar millores de cara a l’edició del 2027.

La intenció és facilitar la relació del visitant amb una programació que, pel seu volum, pot resultar difícil de seguir. L’aplicació permet consultar activitats, horaris i ubicacions des del telèfon i vol convertir-se progressivament en una eina complementària per moure’s per la Festa Major. Aquesta edició servirà precisament per provar-la sobre el terreny, detectar errors, recollir necessitats i aplicar correccions abans d’ampliar el projecte l’any vinent. Revista YOUNG preveu incorporar també iOS el 2027, tant per als telèfons com per als dispositius compatibles de l’ecosistema d’Apple.

Una de les últimes incorporacions abans de l’inici de les festes ha estat la programació de la Festa Major Alternativa de Sants. Les seves activitats ja es poden consultar dins de l’Agenda com un espai propi i els seus cinc escenaris s’han incorporat al plànol de l’aplicació perquè els usuaris els puguin localitzar i arribar-hi amb més facilitat. D’aquesta manera, l’eina busca reunir en un mateix entorn les diferents propostes que conviuen aquests dies al barri.

Sants torna a sortir al carrer

Amb els últims elements de cartró encara col·locant-se, estructures que necessiten algun retoc i comissions que miren constantment el rellotge, Sants afronta les hores finals d’un compte enrere que va començar fa mesos. Aquesta tarda desapareixerà bona part de l’escenari de muntatge i en començarà un de completament diferent: milers de veïns, veïnes i visitants entrant als carrers, descobrint els guarnits i escollint entre centenars d’activitats.

La Festa Major de Sants 2026 comença aquest dissabte 22 d’agost i s’allargarà fins al diumenge 30. Abans, però, queda un últim matí de presses, reparacions i molta feina. Per a les comissions serà el final de mesos de preparació; per a la resta del barri, tot just serà el principi de nou dies de festa.