La pregonera de la Festa Major de Sants 2026, Leticia Dolera, ha convertit el pregó d’enguany en una defensa oberta del barri, de la comunitat i, sobretot, del dret dels veïns i veïnes a poder continuar vivint-hi. L’actriu, directora i guionista ha recordat la seva vinculació personal amb Sants, on va passar part de l’adolescència i on va tornar a viure fa tres anys, i ha dibuixat el barri com un espai de resistència davant la gentrificació, l’especulació i la pèrdua de vincles humans.
Dolera ha començat el discurs admetent-se “nerviosa i emocionada” i definint com un honor poder obrir la Festa Major d’un barri que considera “emblemàtic” i amb una gran història associativa. En recordar el Sants de la seva joventut, l’ha descrit com “un barri humà, afable i obrer”, on encara resistien els comerços de tota la vida i on percebia una identitat pròpia difícil de trobar en altres punts de la ciutat.
El barri com a espai de pertinença
Una de les idees centrals del pregó ha estat la importància dels vincles quotidians. Dolera ha explicat que, en tornar a Sants, va retrobar aquesta sensació de barri gràcies a les persones que la van acollir i li van tornar a ensenyar els seus espais. Va posar com a exemple la seva amistat amb Irene, vinculada a la Ciutat Invisible, a qui va atribuir bona part d’aquella “ànima de Sants” que ella recordava.
A través d’aquest relat personal, la pregonera ha defensat el valor d’un gest tan senzill com saludar-se pel carrer o reconèixer els veïns. “Aquest intercanvi humà, que sembla anecdòtic, és molt important”, ha afirmat, abans d’explicar que aquests petits vincles fan sentir que una persona forma part d’una comunitat i no només d’un lloc on resideix.
Dolera ha resumit aquesta idea definint el barri com “l’espai físic, polític i emocional on ens trobem” i ha reivindicat que Sants conserva aquesta dimensió perquè encara hi ha un teixit veïnal organitzat, actiu i conscient del seu entorn.
Can Batlló, l’Horta Alliberada i la força de l’organització veïnal
El pregó ha anat adquirint progressivament un fort component polític i social. Dolera ha fet un recorregut per diferents espais emblemàtics del barri que, segons ha defensat, són exemples de victòries aconseguides gràcies a l’organització ciutadana.
Ha citat la Lleialtat Santsenca, recuperada després de dècades d’abandonament; l’Horta Alliberada, sorgida com a resposta a l’especulació immobiliària; Can Batlló, convertit en referent de gestió comunitària; i la Comunal, com a exemple d’intercooperació i economia solidària. Per a Dolera, tots aquests projectes demostren que és possible construir una altra manera de relacionar-se amb la ciutat, el treball i l’espai públic.
La pregonera ha resumit aquesta part del discurs amb una idea que ha travessat tota la seva intervenció: les grans transformacions del barri no s’han aconseguit des de l’individualisme, sinó des de l’acció col·lectiva. “Des d’un nosaltres s’aconsegueixen moltes més coses que des d’un jo”, ha defensat.
L’habitatge, al centre del pregó
El moment més reivindicatiu de la intervenció ha arribat quan Dolera ha vinculat directament la supervivència del teixit veïnal amb l’accés a l’habitatge. “La gent, per poder donar vida, per viure, el que necessita és una casa”, ha afirmat abans de recordar diferents conflictes residencials viscuts al barri durant els darrers anys.
Entre els casos esmentats hi ha el de Pepi, una veïna de 80 anys que va afrontar un desnonament, i les mobilitzacions del carrer dels Jocs Florals, on el veïnat va mantenir durant dos anys una pressió col·lectiva per aconseguir la renovació dels contractes de lloguer. Dolera ha utilitzat aquests exemples per destacar que “fer comunitat té un esforç”, però també pot acabar generant resultats concrets.
La denúncia més directa, però, ha estat dedicada al bloc del carrer de Salou, 71, adquirit per l’empresa Second House. Dolera ha denunciat que les famílies que encara hi viuen afronten la no renovació dels contractes i ha demanat a les institucions presents que utilitzin totes les eines “econòmiques, polítiques i jurídiques” disponibles per protegir-les.
En aquest punt, ha llançat una de les frases més contundents del pregó: “La vivenda és un dret, no és un actiu econòmic”, seguida del crit “Cap veïna fora del barri”, que ha estat secundat entre aplaudiments i reivindicacions del públic.
“Ens hi juguem la vida”
Dolera ha llegit també part del manifest redactat per les famílies afectades del carrer de Salou, que denuncien una operació destinada, segons el seu relat, a buidar l’edifici i vendre posteriorment els habitatges a un preu superior. El text defensa uns barris “per a qui els vivim” i reclama que l’habitatge deixi de funcionar com un negoci especulatiu.
Després del pregó, en declaracions a Sants 3 Ràdio, Dolera encara va reforçar més el missatge quan li van preguntar pel caràcter reivindicatiu de la seva intervenció: “Estem en una situació de crisi de vivenda urgent. Ens hi juguem la vida”.
També va demanar mesures concretes a les administracions i va insistir que Sants continua resistint, “en certa manera”, a la gentrificació, però que aquesta resistència necessita el suport de l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern.
Una Festa Major com a temps “productiu per a la vida”
Més enllà de l’habitatge, Dolera també ha volgut reivindicar el significat mateix d’una Festa Major. Per a l’actriu, aquests dies representen una pausa davant una societat marcada per la productivitat constant i la necessitat permanent de consumir novetats.
“La Festa Major representa just el contrari”, ha explicat, perquè significa tradició, celebració i pausa. Una idea que ha sintetitzat amb una de les frases més evocadores del seu discurs: “Temps no productiu pel sistema econòmic, sinó temps productiu per la vida”.
Cada carrer guarnit, ha defensat, concentra hores de treball compartides entre persones de diferents generacions, orígens i situacions econòmiques amb un objectiu comú. Per això, ha situat la cultura popular no només com una activitat festiva, sinó com un “ritual per celebrar la comunitat” i recordar que les persones formen part d’alguna cosa més gran que elles mateixes.
“Més seguretat és saber els noms de les teves veïnes”
Una altra de les reflexions centrals ha estat dedicada a la seguretat i la convivència. Dolera ha plantejat una visió de la seguretat allunyada únicament de la vigilància o el control i basada, en canvi, en la confiança entre les persones.
“Sovint parlem de seguretat, però més seguretat és saber els noms de les teves veïnes”, ha afirmat. Poder trucar a una porta quan passa alguna cosa, saber que algú respondrà i sentir que una persona és reconeguda com a veïna són, segons la pregonera, elements essencials per convertir un barri en un espai de cura.
En un context que ha definit com marcat per l’individualisme, les pantalles, les guerres, les deportacions i la crisi climàtica, Dolera ha defensat que la comunitat pot actuar com un antídot contra la por i la desesperança. “A mi Sants em va omplir d’esperança”, ha assegurat, però no d’una esperança ingenua, sinó basada en la consciència de les dificultats i en la capacitat d’organitzar-se.
Una crida a celebrar un “nosaltres”
El tram final del pregó ha estat una crida a convertir la Festa Major de Sants en una celebració d’aquest sentit col·lectiu. Dolera ha convidat els veïns i veïnes a viure el “nosaltres” del barri “amb cura, amb respecte” i sense violència LGTBI-fòbica, racista ni masclista.
“Fer barri és cultivar aquesta esperança”, ha conclòs, perquè el subjecte d’aquesta esperança, segons ha defensat, no és individual sinó compartit: “un nosaltres afectuós i solidari” capaç de reduir la por i fer més forta la comunitat.
Amb el pregó, Leticia Dolera ha convertit l’inici de la Festa Major de Sants 2026 en alguna cosa més que una obertura festiva. Ha estat una reivindicació del dret a viure al barri, a conservar-ne els vincles, a defensar els espais comunitaris i a entendre la festa com una expressió d’una comunitat que només pot existir si les persones que li donen vida poden continuar formant-ne part.
“Visca el barri de Sants, visca la gent de Sants i visca la Festa Major”, ha tancat la pregonera.